Imagina aquest cop que el company obre d'1♠ i l'adversari de la dreta passa. La teva mà:
Si comptes bé, tens 10 punts totals (4 H + 2 D pel 9è atot + 1 D pel 10è atot + 2 D pel singletó de cors + 1 D pel dobletó de trèvols). Per tant, normalment declararies 2♠, ja que això promet de 6 a 10 punts totals.
Però potser intueixes que probablement faràs molts falls i que, per tant, pots fer 4♠ fàcilment. I, sobretot, com que no tens gaires H, els adversaris també podrien fer un contracte!
Per cert, mira les 4 mans d'aquella donada:
Si la teva parella juga 4♠, perdeu 2 bases a diamants i 1 a trèvols. Just fet.
Si els adversaris juguen 5♣, perden una base a cors i un fall si tens prou inspiració per jugar l'as de cors i cors per fallar (no és senzill).
Fixa't que no perden cap diamant si fan l'impàs a la dama (el ♦4 cap al ♦J, l'honor que no és ferm, però ara ja ets un expert en impassos).
En resum, observant un gran nombre de donades, un home anomenat Jean-René Vernes va trobar una llei que, formulada de manera pràctica, és la «llei dels atots».
El company ha promès cinc cors. Amb una mà feble i distribuïda, dubtes entre el nivell 3 i el nivell 4 per fer barratge. Tu també tens cinc cors. Quin nivell correspon al nombre d'atots conegut?
Qüestionari de la seccióVol dir que, encara que caigueu, en general ells puntuaran menys que si haguessin jugat un contracte de la seva banda. Atenció, és estadístic: no accepto reclamacions si no funciona en una donada concreta!
Una parella ha fet barratge a 3♥ amb nou atots i ha caigut d'una base. N'hi ha prou per concloure que el barratge era una mala decisió?
Qüestionari de la seccióPer tant, amb la mà que t'he donat, estava ben jugat saltar a 4♠ sobre 1♠, per molestar-los tant com fos possible.
Vinga, et toca entrar en acció!
El teu progrés
0/2 qüestionaris · Desat només en aquest navegador, sense compte.