Jean-Pierre DESMOULINSEl descart
32 mans per dominar el descart
Tant a Sans Atout com en un contracte amb atout, el declarant es troba sovint davant d’una situació delicada: no tenir cap carta del color jugat i haver de descartar. Contràriament a una creença estesa, un descart no és mai una acció neutral. Cada carta llençada modifica l’equilibri dels colors entre les dues mans, les comunicacions entre elles i el potencial de bases que encara resta.
Descartar bé no consisteix a “desfer-se” d’una carta inútil, sinó a prendre una decisió conscient sobre quina carta es pot perdre sense comprometre l’èxit del pla de joc. Un mal descart pot transformar un contracte guanyador en un fracàs inevitable, de vegades sense que el declarant se’n adoni immediatament.
Aquest tema té com a objectiu proporcionar als jugadors punts de referència simples i fiables per descartar amb seguretat, tot comprenent els paranys més habituals i els mecanismes subjacents.
Principis
Preserva els teus taps en els colors adversaris. A Sans Atout, si el declarant encara ha de perdre la mà, ha de vigilar de no descartar una carta que constitueixi un tap en un color de la defensa.
No bloquegis un color útil. Descartar d’un color que pretens afranquir pot destruir les comunicacions entre la mà i el mort. Un color pot produir menys bases de les esperades, sovint perquè s’han descartat les cartes petites que acompanyaven els honors.
Protegeix les teves bases de llargada. Les bases de llargada són les cartes petites dels colors llargs. Poden fer bases quan els adversaris es queden sense cartes en aquest color. Descartar-les pot semblar inofensiu, però a la llarga pot costar una base fàcil.
Compta les bases dels dos bàndols. El declarant ha de portar un recompte constant de les bases immediates i potencials del seu propi bàndol, però també dels adversaris. Això permet identificar els descarts urgents que eviten una derrota immediata en un contracte amb atout.
Nivell 1 | Descartar sense posar en perill les teves bases
Aquestes donades il·lustren les situacions de descart més habituals per al declarant, principalment a Sans Atout. Mostren com un descart aparentment inofensiu pot eliminar una base vital, bloquejar un color guanyador o destruir un tap clau. L’objectiu principal d’aquest nivell és prendre consciència del cost real d’una carta descartada i integrar el descart en el raonament global des de les primeres bases.
Nivell 2 | Descartes urgents i gestió del temps
Aquestes donades tracten situacions en què el descart no és només imposat pel curs del joc, sinó que esdevé una decisió activa dictada pel pla de joc. Destaquen la importància del temps i de l’ordre de les jugades, i introdueixen la noció de descart urgent.
Nivell 3 | Preparar el descart mitjançant una maniobra prèvia
Aquestes donades presenten situacions amb descarts urgents davant d’una defensa activa: repeticions en un color, amenaces de colors llargs adversaris o la presència d’un adversari perillós imposen decisions delicades. El declarant ha de preparar el descart mitjançant maniobres prèvies, seguint una seqüència precisa.
Nivell 4 | El descart al centre de maniobres complexes
Aquestes donades il·lustren situacions avançades en què el descart ja no és una acció aïllada, sinó un element central d’un pla de joc complex. Apareix enmig de maniobres combinades: desenvolupaments de tall creuat, comunicacions fràgils, eleccions entre diverses amenaces o sacrificis aparents de bases. Aquest nivell mostra com alguns descarts preparen el final de la mà molt abans que aquest es faci visible a la taula.
FAQ
Tots els enllaços són actius: cada botó obre una mà en una nova pestanya.