Jean-Pierre DESMOULINSEl canvi
32 mans per dominar el canvi
El canvi fa referència a la tria de la carta a retornar en defensa quan es recupera la mà. El seu objectiu és o bé contrarestar un pla previsible del declarant o bé cobrar bazes ràpidament abans que el declarant pugui organitzar les comunicacions o les descartes.
Aquesta decisió no es limita a l’eficàcia immediata: també té una dimensió crucial de senyalització, que permet al company entendre la direcció de la defensa, la pinta a desenvolupar o el tempo a adoptar. Quan està ben executat, el canvi transforma una informació parcial en un pla defensiu coherent compartit pels dos defensors.
Principis
Identificar el pla probable del declarant. Abans de prendre qualsevol decisió, cal entendre què intenta fer el declarant: establir una pinta, organitzar descartes o preservar les comunicacions. Un canvi només té sentit com a reacció a aquest pla.
Escollir entre defensa activa i passiva. Si hi ha urgència (una pinta perillosa, descartes imminents), cal una defensa activa per cobrar bazes ràpidament o per lluitar contra el pla del declarant. En absència d’urgència, una defensa passiva ajuda a evitar regalar bazes.
Determinar la pinta a retornar. Un cop definida l’estratègia, cal escollir la pinta pertinent: aquella en què la defensa pot establir bazes, tallar comunicacions o forçar els honors del declarant.
Seleccionar la carta tècnica. La carta retornada mai no és neutra: carta baixa prometedora, carta alta dissuasiva, parell-senar de les cartes restants o carta preferencial són eines utilitzades per maximitzar les bazes i orientar el company amb precisió en la continuació.
Donar informació útil al company. Qualsevol canvi eficaç ha de ser llegible: la carta jugada ha de transmetre un missatge clar sobre el pla defensiu, perquè tots dos defensors actuïn de manera coordinada.
Nivell 1 | Prendre la iniciativa en defensa
Aquestes donnes introdueixen el canvi bàsic: identificar la pinta perillosa del mort, comprendre la urgència d’actuar abans que el declarant prengui la mà, i atacar la pinta adequada per establir bazes ràpides. L’èmfasi es posa en els retorns actius simples i en l’ús de la carta baixa prometedora.
Nivell 2 | Orientar la defensa mitjançant la senyalització
En aquest nivell, el canvi es basa en la lectura dels senyals del company: descartes preferencials, encoratjament directe i l’elecció entre defensa activa i passiva. Les donnes mostren com una carta aparentment anodina pot localitzar una reentrada i identificar la pinta en què el declarant és vulnerable.
Nivell 3 | Compte, comunicacions i deixar passar
Aquestes donnes desenvolupen una defensa més estructurada: anàlisi del compte de les pintes, ús del parell-senar de les cartes restants i deixar passar per tallar les comunicacions. El canvi ja no consisteix només a cobrar bazes ràpidament, sinó a escollir el moment adequat per privar el declarant de les seves.
Nivell 4 | Pla defensiu i control del tempo
L’últim nivell tracta el canvi expert: anticipar les descartes futures del declarant, evitar retorns perillosos i conservar la mà en el moment crític. La defensa es concep com un pla global, on el més mínim error de tempo lliura el contracte als adversaris.
FAQ
Tots els enllaços són actius: cada botó obre una mà en una nova pestanya.